¿Què és l'Alzheimer?
Al contrari del que se sol creure, Alzheimer no és el mateix que demència, sinó que l’Alzheimer és una de les malalties que causen demència.
Per altra banda, és important puntualitzar que ENVELLIR. NO ÉS SINÒNIM DE DEMÈNCIA, sinó el conjunt de canvis bio-psicosocials associats al pas dels anys, amb canvis funcionals no incapacitants per la vida diària. És un procés únic i diferent en cada persona. És cert que es considera un dels factors de risc per patir demència, però cal tenir en compte que aquest risc es veu potenciat per altres factors de risc tals com: hipertensió, diabetis, hipercolesterolèmia, obesitat, problemes cardiovasculars i respiratoris, insatisfacció vital, aïllament social, baixa activitat intel·lectual, depressió i problemes de salut mental en general, alteracions de la son, tabaquisme, certes afeccions bucodentals, etc. Per això és tan important portar uns hàbits saludables per tal de reduir al màxim els factors de risc ambientals.
La malaltia d'Alzheimer va ser descoberta pel neuròleg alemany Alois Alzheimer l'any 1901. Es tracta d’una malaltia neurodegenerativa, que causa entorn al 70% de les demències. A nivell cerebral, s’associa a l'augment de la proteïna Tau, i al descens de la Beta-amiloide 42. Tot i que la malaltia ja es troba present anys abans de l’aparició de simptomatologia, quan es manifesta, es caracteritza per símptomes cognitius i conductuals, tals com: Pèrdua de memòria, canvis en humor, conducta i/o personalitat, pèrdua d’objectes quotidians, aïllament social, desorientació espai-temps, pèrdua de criteri i d’iniciativa, dificultat per finalitzar tasques senzilles, dificultats comunicatives...,
A causa que els símptomes inicials d’aquesta malaltia són de vegades difícils de distingir dels oblits quotidians, aquesta és una malaltia infradiagnosticada. La S.E.N. calcula que entre el 30% i el 40% dels casos estarien sense diagnosticar. Al món occidental, afecta el 5% de la població major de 60 anys, el 20% dels majors de 80 i el 30% dels majors de 90.
El progressiu envelliment poblacional i l’increment de l’esperança de vida, adverteix la SEN (Societat Espanyola de Neurologia), faran que el nombre de casos augmenti en les pròximes dècades. A Catalunya es calcula que hi ha uns 86.000 casos.
Al municipi de Tarragona pot arribar a haver-hi més de 4.000 persones amb Alzheimer.
TIPUS DE DEMÈNCIA, SEGONS EL SEU ORIGEN:
La demència és una síndrome vinculada a danys a nivell neurològic en la qual la persona veu afectada la seva memòria, pensament, habilitats socials, raonament, comportament, comprensió, parla, compressió, orientació, coordinació i control de les emocions; donant lloc així a una neurodegeneració que impedeix que la persona afectada porti una vida autònoma.
En aquest sentit, la demència no és una malaltia com a tal, sinó un concepte que permet englobar a diferents malalties que cursen amb les manifestacions que hem comentat i que, excepte excepcions que veurem, solen manifestar-se en una edat avançada. La demència és la principal causa d'incapacitat en persones majors.
I més enllà dels canvis cognitius, la demència es manifesta també amb canvis psicològics com ara alteracions de la personalitat, al·lucinacions, agitació, comportaments inapropiats, depressió, ansietat i fins i tot paranoia.
La demència apareix sempre per danys a nivell cerebral o per una degeneració progressiva més o menys veloç de les neurones cerebrals, situacions que fan que les comunicacions químiques dins del cervell es vegin cada vegada més amenaçades. I en funció de l'àrea cerebral afectada, la demència tindrà un impacte concret en la persona.
Existeixen trastorns que, de manera transitòria i reversible, poden provocar símptomes similars als d'una demència, com per exemple infeccions, efectes secundaris de medicaments, hipòxia, enverinaments, tumors cerebrals, etc, però perquè una patologia pugui ser considerada una demència, aquesta ha de ser progressiva i irreversible.
Existeixen molts tipus de demència, o millor dit, molts tipus de malalties o afeccions que causen demència. Els més coneguts són:
-
Alzheimer
Causa més freqüent de demència, associada a l'augment de la proteïna Tau, i al descens del Beta-amiloide 42.
-
Demència vascula
La demència vascular és la segona principal causa de demència en el món, sent responsable d'entre el 20% i el 30% dels casos. En aquest cas, els canvis cognitius i psicològics vinculats a la demència no sorgeixen per una neurodegeneració pròpiament dita, sinó per danys en els vasos sanguinis que subministren sang al cervell i, per tant, que donen oxigen i nutrients a les neurones
Es tracta d'una demència no d'origen neurològic, sinó d'origen cardiovascular. Els problemes en els vasos sanguinis (generalment un enduriment de les artèries o vessaments cerebrals) danyen el cervell de diferents maneres, per la qual cosa la naturalesa i progrés d'aquesta malaltia és menys previsible que l'Alzheimer. Es tracta d’un tipus de demència que realment pot prevenir-se, perquè els hàbits de vida saludable redueixen molt el risc que sofrim accidents cerebrovasculars que provoquin aquesta falta d'irrigació sanguínia i els conseqüents danys neurològics que, a vegades, poden derivar en demència. La pèrdua de memòria no és tan notòria, però sí els altres símptomes cognitius i psicològics.
-
Demència per Cossos de Lewy
La demència amb cossos de Lewy és la tercera principal causa de demència, sent responsable d'entre el 10% i el 25% dels casos. Es tracta d'una malaltia provocada per la degeneració i mort de les neurones cerebrals, amb la particularitat que s'observa la presència d'unes proteïnes esfèriques anormals anomenades cossos de Lewy, les quals es desenvolupen dins de les neurones.
Es creu que són aquestes proteïnes estranyes amb forma de globus les que provoquen la progressiva mort de les cèl·lules nervioses. El progrés de la malaltia és més ràpid que en l'Alzheimer i, per desgràcia, no coneixem ni les seves causes ni factors de risc associats ni disposem de tractament.
-
Demència fronto-temporal
És la quarta principal causa de demència, sent responsable d'entre el 10% i el 15% dels casos. Es tracta d'una forma de demència que sorgeix a causa de la neurodegeneració de les neurones i conseqüent pèrdua de connexions nervioses en els lòbuls frontal i temporal del cervell. D'aquí el nom.
També coneguda com a malaltia de Pick, la demència frontotemporal és aquella que afecta especialment el llenguatge, judici, pensament i personalitat i és la més comuna en pacients amb edats entre 45 i 65 anys, per la qual cosa sorgeix abans que l'Alzheimer.
-
Demència mixta
La demència mixta és un concepte que fa referència al fet que una persona sofreix aquesta demència a conseqüència de la combinació de diverses de les malalties que originen demència, per exemple, demència vinculada a l'alcohol i Alzheimer. És important estudiar les interrelacions entre patologies per a saber com abordar clínicament la demència.
-
Creutzfeldt-Jakob
Deixem el grup de les causes més freqüents de demència i passem a parlar d'aquelles patologies que, ja sigui perquè són poc freqüents o perquè rarament donen símptomes de demència, són menys rellevants a nivell de salut pública. I comencem amb Creutzfeldt-Jakob, la malaltia més letal del món. L'única amb un 100% de letalitat.
És molt estranya, perquè la seva incidència és de menys d'1 cas per cada 1.000.000 d'habitants. La malaltia és causada per un prió, el tipus de patogen més senzill de la naturalesa, sent simplement una proteïna amb capacitat infectiva.
El prió pot “infectar-nos” a través del consum de carn infectada amb la proteïna, encara que això no és el més comuna. El més freqüent és que nosaltres mateixos, a causa d'errors genètics (heretats o no), desenvolupem aquests prions, que són formes anòmales (i insolubles) de proteïnes sanes del nostre cos. Els prions s'acumulen en les neurones i converteixen a les proteïnes sanes en nous prions, causant així una ràpida deterioració mental que dona lloc a la demència i, després d'uns 6 mesos del primer símptoma, a la mort.
-
Demència vinculada a l'alcohol o demència alcohòlica
La demència vinculada a l'alcohol és, com el seu propi nom indica, aquella forma de demència en la qual el mal neurològic és causat pel consum excessiu d'alcohol. Encara no sabem si això és degut al propi efecte tòxic de l'alcohol, a la falta de tiamina (vitamina B1) a causa de les mancances nutricionals que les persones alcohòliques solen tenir o fins i tot a tots dos factors.
Sigui com sigui, la qual cosa és clar és que les persones alcohòliques estan en risc de sofrir danys neurològics irreversibles que compleixen amb els símptomes cognitius i psicològics de la demència. Per això, és important demanar ajuda quan el problema encara és reversible.
-
Demència vinculada a la SIDA
És aquella forma de demència que sorgeix en persones que han desenvolupat la malaltia causada pel virus del VIH. Aquesta forma de demència apareix per complexes interaccions entre símptomes mentals i neurològics. No totes les persones amb SIDA desenvoluparan demència, però algunes sí. De fet, el 7% dels pacients en etapes avançades sense rebre medicació antiretroviral la desenvolupen. En aquest sentit, la demència associada a la SIDA és relativament prevenible amb els medicaments antivírics.
-
Encefalopatia traumàtica crònica
Fa referència a aquella forma de demència que té un origen traumatològic. En aquest sentit, els canvis cognitius i psicològics apareixen per repetitius traumatismes cranials. Les manifestacions de demència poden no aparèixer fins a anys després, però aquesta acumulació de traumatismes i conseqüents danys estructurals en el cervell incrementa el risc que sorgeixin.
-
Demència per malaltia de Parkinson
El Parkinson és una malaltia neurològica que, com sabem, afecta a les habilitats motores a causa d'una progressiva degeneració del sistema nerviós. Al principi, es manifesta amb tremolor a les mans; però és en les etapes més avançades, quan la seva capacitat de control muscular està més afectada, que pot sorgir, en alguns casos, la demència. En cas que aparegui, la seva naturalesa és molt similar a la de l'Alzheimer, encara que la memòria pot romandre intacta. S’estima que entorn al 30% de les persones amb Parkinson, acaben per desenvolupar demència.
-
Demència multiinfart
És aquella que es desenvolupa després de diversos episodis de ictus, accidents cerebrovasculars o infarts cerebrals, els quals poden fins i tot ser asimptomàtics però deixar regions cerebrals danyades que, eventualment i com a seqüela, poden donar lloc a l'aparició brusca de la demència.
-
Alzheimer y Síndrome de Down
Des de l'any 2013, s'ha reconegut que la síndrome de Down està genèticament relacionat amb la malaltia d'Alzheimer. Això es deu al fet que el gen precursor de la proteïna amiloide (APP), que està involucrat en la malaltia d'Alzheimer, es troba en el cromosoma 21. Atès que les persones amb síndrome de Down tenen una còpia extra d'aquest cromosoma, també tenen una major quantitat d'APP, la qual cosa condueix a un dipòsit més primerenc i abundant de proteïnes amiloides en el cervell.
Des de l'any 2013, s'ha reconegut que la síndrome de Down està genèticament relacionat amb la malaltia d'Alzheimer. Això es deu al fet que el gen precursor de la proteïna amiloide (APP), que està involucrat en la malaltia d'Alzheimer, es troba en el cromosoma 21. Atès que les persones amb síndrome de Down tenen una còpia extra d'aquest cromosoma, també tenen una major quantitat d'APP, la qual cosa condueix a un dipòsit més primerenc i abundant de proteïnes amiloides en el cervell.
Aquí estan alguns punts clau sobre la relació entre la síndrome de Down i la malaltia d'Alzheimer:
Neuropatología precoç: A partir dels 40 anys, les persones amb síndrome de Down comencen a desenvolupar les característiques neuropatológicas típiques de la malaltia d'Alzheimer, com l'acumulació de proteïnes tau i amiloide en el cervell.
Símptomes primerencs: Aproximadament el 90% de les persones amb síndrome de Down presenten símptomes de la malaltia d'Alzheimer per a l'edat de 60 anys. El temps des de l'aparició dels canvis neuropatológicos fins a la manifestació dels símptomes pot variar segons factors individuals.
Diagnòstic complex: Diagnosticar la malaltia d'Alzheimer en persones amb discapacitat intel·lectual, com la síndrome de Down, és més complex però necessari. Es requereix una avaluació neurològica i neurospicológica adaptada.
Tractament i seguiment: El seguiment pròxim és essencial per a detectar precoçment la malaltia. El tractament farmacològic amb inhibidors de la acetilcolinesterasa i l'estimulació cognitiva poden retardar la seva progressió